Riera de Rajadell – Gorg Blau – Bosc

L’adveniment del bon temps i moltes activitats paral·leles entre els habituals al miniexcursionisme van fer que només tres famílies participéssim en aquesta activitat. Malgrat tot, un magnífic matí de primavera en una zona poc coneguda però de gran interès paisatgístic i cultural a la comarca del Bages.

Arribem fins al barri del Xup, a l’entrada de Manresa, on hi ha un dels itineraris de l’Anella Verda que rodeja la capital del Bages.

Aquesta és una sortida pel tram final de la riera de Rajadell, que constitueix un marc natural caracteritzat per la vegetació de riba. Bona part de la sortida discorre al voltant de la vall ara “esquinçada” pel gran viaducte que uneix l’eix Diagonal amb l’eix Transversal.

Creuem la pista (tram asfaltat) que uneix Castellfollit del Boix amb Manresa, per agafar un viarany que, en forta baixada, arriba a la font de l’Arrel i travessa el torrent de l’Infern. Als voltants immediats, hi podem trobar grans arbres. Els corriols que hi porten passen per una roureda amb aurons negres i una gran diversitat de plantes llenyoses.

Som ja a la vall de la riera de Rajadell, que seguim per un senderó curull de vegetació i transitat per molts caminants i esportistes de la propera Manresa. De tant en tant, el corriol transcorre pel costat d’unes roques que flanquegen el pas de la riera, fins a arribar al gorg Blau. S’ha d’aprofitar aquesta època de l’any, sobretot després dels darrers episodis de pluja, per contemplar el brollar de la riera per totes bandes. El gorg és un clot profund al llit de la riera de Rajadell, on aquesta s’entolla i alenteix el seu curs.

Després d’esmorzar amb la remor de l’aigua i d’una colla d’amics que passegen els gossos, el sender s’encaixona entre les roques per sota una petita balma i s’enfila per un pedregar costerut per travessar per damunt un pont la via del tren de la Renfe de la línia Manresa-Calaf-Lleida. Així s’arriba al punt més alt del nostre recorregut, amb magnífiques vistes de Montserrat i d’imponents masies modernistes com la casa de la Morera.

El corriol de baixada passa per les restes del que hauria correspost a “una possible via d’origen romà” que podia haver unit el poblat de Sant Amanç de Rajadell amb la vila dels Prats de Rei, a l’Anoia. El que hi queda, però, és força més actual, en concret restes d’un camí ramader dels segles XVIII i XIX, esdevingut a partir de la construcció del nou camí que unia Manresa amb la carretera de Barcelona-Madrid per can Maçana.

En una zona adjacent de marges molt ben conservats, al costat d’un marge, hi trobem una barraca de pedra seca, treballada, en bon estat i amb unes curioses escales de pedres al vol. Continuem de nou per un altre corriol que ens reserva una sorpresa especial, ja que travessem per sota la via del tren per un estret, baix, llarg i fosc túnel de gairebé 50 metres.

Cogulló de Can Torra

El passat diumenge 25 de febrer, vora una trentena de miniexcursionistes de l’Escola Emili Vallès ens vam dirigir al cogulló de Can Torra, un cim de 881 metres a la comarca del Bages, situat entre els municipis de Castellfollit del Boix i Rajadell. Es tracta d’un dels indrets que festegen el centre geogràfic de Catalunya.

Iniciem la caminada a l’altura de la cruïlla formada pels camins de Miqueló i Vidales, tot enfilant la muntanya per un sender dret i, en part, força malmès i aixaragallat, però a la fi assequible.

Ja al cim, gaudim d’una panoràmica on podem observar la muntanya de Montserrat, la muntanya de sal de Sallent, la serra del Cadí, el Pedraforca i inclús la pica d’Estats. Es tracta d’un dels cent cims inclosos a la llista de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. Una estelada, renovada cada Onze de Setembre per un aplec veïnal, presideix aquest mirador excepcional de la unitat orogràfica formada per la serra de Can Torra i les valls de Grevalosa i Canyelles.

En aquest entorn únic recuperem energies i retornem pel camí del cogulló. Deixem a la dreta de la pista una bona vista del parc eòlic de la serra de Rubió.

Finalment, abans de cloure aquesta diada excursionista, fem una parada a una barraca de vinya de pedra seca del 1892, en un molt bon estat de conservació.