La cançó del Carnaval!

JA QUEDA MOLT POC PER SORTIR AL CARRER A FER GRESCA!… 

El proper 10 de febrer sortirem al carrer a gaudir de la festa de Carnaval.

I, aquesta vegada, la farem grossa… sortirem junt amb les altres escoles públiques de la nostra ciutat!

Per a aquesta ocasió, el grup igualadí JoKB, amb el recolzament de les AMPES de les 5 escoles públiques i les corals Gatzara i Verdums, ha composat la cançó “El nostre amagatall” per reivindicar el valor  de l’escola pública com a opció educativa i que sonarà a la rúa de la nostra ciutat.

Aquí us deixem l’enllaç perquè la pugueu escoltar i aprendre. Segur que us encantarà!

 

De Pontils a Santa Perpètua. Llera del Gaià.

El passat diumenge dia 21 de gener una vintena de mini-excursionistes ens vam dirigir fins al poblet de Pontils. Aquest municipi està situat a la comarca de la Conca de Barberà, al sector de l’Alt Gaià, i al límit amb les comarques de l’Anoia i l’Alt Camp.

Vam fer un tros de carretera fins a trobar els indicadors del sender de la ruta pel riu Gaià. Malgrat que la forta sequera no ho evidencia, aquest és un dels rius més importants de les comarques de Tarragona. Les restes de riuades (anomenades gaianades) i els tolls que anem trobant així ho testimonien. Neix prop de Santa Coloma de Queralt, als contraforts de la Depressió Central, després de recollir les aigües de les serres de Brufaganya i de Queralt, encara que simbòlicament es diu que neix a la font de les Canelles, a Santa Coloma de Queralt mateix. Finalment desaigua prop d’Altafulla, sota el castell de Tamarit.

Al cap d´un quilòmetre, i després de trobar una petita resclosa i creuar un parell de ponts que han estat habilitats en aquest petit sender, ens topem de cara amb el penya-segat de Santa Perpètua de Gaià.

Santa Perpètua de Gaià pertany també al municipi de Pontils. És a l’esquerra del Gaià i inclou un reduït nombre de cases esglaonades al vessant d´un imponent grup calcari, sobre el qual es conserven les restes d´un castell i una torre d´uns 25 m d´alçària recentment restaurada i d’una especial i interessant construcció, amb l’interior triangular. Aquest punt domina l’estreta vall que s’estén als seus peus. Situat en un lloc molt estratègic, formà part de la línia de fortificacions bastides durant el segle X en aquesta banda de la frontera del comtat de Barcelona amb al-Àndalús. Deixant la llera pròpiament dita del riu, anem guanyant altura seguint per un camí ple de vegetació fins a un molí ja molt aprop de Seguer.

Anem a buscar el tió!

El passat diumenge dia 17 de desembre, la màgia de Nadal va tornar de nou a la secció de miniexcursionisme de l’AMPA del CEIP Emili Vallès. És una de les sortides que tots esperem, tant els més menuts i els galifardeus que ja es creuen els grans de l’escola com tot l’estol de pares i col·laboradors que entre bastidors i una mica d’amagat fan possible la logística d’aquest esdeveniment.

Corria la veu que en un bosquet proper al cementiri del nucli antic de Santa Margarida de Montbui podia deixar-s’hi veure algun tionet, tot i que el bosc seguia força sec malgrat les glaçades de les matinades.

Enguany, una petita novetat: la sortida fou guiada i «dirigida» per un grup d’alumnes de 6è, que, per tant, a finals de curs deixaran l’escola. Era una contribució més al seu pas per aquesta escola, la seva escola.

Gairebé una quarantena de nens i nenes, acompanyats dels seus respectius pares i altres familiars, s’aplegaren a la porta de l’escola per sortir en direcció al bosc de Montbui. Hi ha una dada que és significativa: cada any el nombre d’assistents va disminuint, per una raó lògica, i és que l’escola està quedant reduïda a gairebé només una línia escolar, i això es nota moltíssim, sobretot en l’etapa infantil.

Per una pista molt accessible i després de remuntar per un corriol enmig del bosc, les diferents «pistes» i tresors que, ves per on, la màgia d’aquesta sortida s’havia encarregat de deixar, ens conduïren a una zona més clara del bosc on començava ja a fer olor de tions. I tal dit, tal fet. Els més petits van haver de ser defensats de l’escomesa dels més grans en una mena de cursa per «caçar» tions.

Des d’aquesta secció us desitgem un bon Nadal i molt bones festes!!!